La soledat dels carrers de Can Bassa. 

La vegetació descuida que poc a poc a anat aïllant el barri. 

El procés de la construcció ens provoca misteri.

El veïnat és familiar i això tranquil·litza el foraster.

​                                      

Guió literari​

Una noia jove, que es troba en la seva millor etapa de la vida, però també la més curta, la juventud. Veiem a aquesta noia com si estigués estancada, sense poder avançar, ja que és com molts dels adolescents ens sentim perquè no sabem cap on hem d’avançar. 

La noia representa el moment en el que no sap cap a on anar i es queda quieta en els seus pensaments, mentre la vida, la qual està representada amb el tren, continúa sense aturar-se.